El TIL i el populisme

(article de Damià Pons –professor, escriptor i exconseller d’Educació – publicat en el diari Ara Balears)

Les converses d’estiu són una molt bona pedrera d’on extreure informacions que ens poden ser útils per ampliar o per precisar millor les nostres idees i opinions. En referència a l’educació, vaig ser receptor de dues notícies que primer em varen sorprendre i després em feren escalfar el cap. Dos amics madrilenys que són professors de secundària m’explicaren que el govern de la seva comunitat autònoma impulsa amb entusiasme l’ensenyament en anglès, fins al punt que sembla que aquest és l’únic objectiu pel qual estan disposats a trobar els recursos humans i pressupostaris que facin falta. L’altra informació la me va donar una alumna, filla de pare mallorquí, que per raons de residència familiar en l’actualitat està cursant cinquè de primària en un col·legi públic de la Suïssa de llengua alemanya. Davant la meva pregunta de quina era la presència de l’anglès en el seu horari escolar, em va dir, i ho confirmaren els seus pares, que únicament tenia una hora setmanal de llengua anglesa. I totes les altres matèries eren impartides en alemany. A més, ara també els estaven iniciant en el coneixement del francès, una llengua que és igualment pròpia d’una part de Suïssa.

El TIL

Sobre el Tractament Integrat de Llengües (TIL) que el PP balear vol imposar a les escoles balears a partir del proper curs, s’han fet una gran quantitat de comentaris i de valoracions, la gran majoria dels quals estan fonamentats en el sentit comú, en l’experiència pedagògica i en la ciència sociolingüística. L’allau d’escrits que hi ha en circulació sobre el tema és clarament superior al que mai s’havia produït a la nostra terra sobre qualsevol altra qüestió relacionada amb l’educació o amb l’ús de la llengua catalana. A més d’una gran multitud d’escrits, d’emissors ben diversos, han aparegut uns quants documents que tenen el segell científic de l’autoritat universitària. M’estic referint als que han elaborat els departaments de Filologia Catalana i de Pedagogia Aplicada de la UIB i el que donaren a conèixer diferents catedràtics d’universitat, filòlegs de prestigi i escriptors rellevants amb el títol Llengua, educació i sensatesa: evitem resultats escolars i socials catastròfics . Enfront d’aquest arsenal d’arguments que posen en evidència els múltiples despropòsits del TIL, tan sols hi trobam un PP obsessionat amb la seva croada castellanitzadora, amb uns pocs comparses que fan molt de renou en el seu paper de hooligans mediàtics, però també amb alguns casos de dissidència, sobretot a escala municipal. Si un observador neutral hagués de fer un informe sobre el debat a hores d’ara existent al nostre món educatiu, és ben probable que arribàs a la conclusió següent: hi ha un conflicte entre la gran majoria de la comunitat educativa (professors, pares i mares, sindicats, equips directius dels centres, tècnics en educació i en sociolingüística, almenys una part de l’escola concertada) i un poder polític de tarannà autoritari -cap predisposició a construir consensos- que sotmet l’ordenació educativa, fins ara construïda amb criteris pragmàtics, a la llei del doctrinarisme partidista.

I quin seria exactament aquest doctrinarisme? En coherència amb la seva condició de principal representant polític del nacionalisme castellanoespanyol més extremista, l’objectiu del PP és ben clar: evitar la continuïtat del procés de normalització de l’ús social de les diferents llengües no-castellanes que hi ha a Espanya i, en conseqüència, garantir que el castellà continuï mantenint una posició clarament hegemònica també als territoris d’on no n’és ni pròpia ni històrica. Per aconseguir aquest objectiu, cal impedir que el gallec o el català siguin les llengües predominants a l’escola, ja que -els fets canten- tan sols si són usades majoritàriament com a vehiculars podran aconseguir que el seu coneixement estigui generalitzat a tota la població i, alhora, que facin la funció d’identificador comunitari i d’element de cohesió i d’integració social. L’hostilitat contra les llengües no-castellanes és, des de sempre, un constituent de l’ADN del nacionalisme espanyol. En aquests moments, el PP i la Brunete mediàtica en són la manifestació més truculenta i més agressiva. D’aquest doctrinarisme, el TIL n’és un subproducte pervers.

Engany

Tanmateix, el PP també està utilitzant l’ensenyament en anglès amb una altra intenció. I aquesta intenció és la que explica que la comunitat de Madrid també s’hi hagi adherit amb entusiasme. Ens trobam davant una evident maniobra populista. Es tracta de transmetre a l’opinió pública més poc formada la idea que gràcies a la seva iniciativa a partir d’ara serà molt fàcil aprendre l’anglès i que, amb el seu coneixement, les expectatives professionals dels alumnes augmentaran espectacularment. És populisme no explicar als pares i mares que l’adquisició amb la màxima solvència d’un idioma no és un objectiu gens fàcil, que exigeix necessàriament una sèrie de condicions: un professorat suficient i ben preparat, una actitud d’esforç de part de l’alumne i, molt especialment, uns contextos plurilingües que reforcin i atorguin la condició d’útil a l’aprenentatge que es fa a l’escola. Tampoc no s’explica als pares i mares que els idiomes tan sols s’aprenen de veritat en el cas que la seva coneixença sigui necessària vitalment o professionalment. O que la gran corpulència demogràfica del castellà a escala internacional no afavoreix ni les actituds ni les habilitats plurilingües d’aquells que el coneixen. També els amaguen un altre factor que caldria tenir molt en compte: ¿quins són els efectes col·laterals que té sobre l’assimilació dels continguts de les diferents matèries curriculars el fet que el vehicle amb què són transmesos sigui un idioma del qual l’alumne té un coneixement més aviat precari? ¿La decisió de generalitzar el coneixement de l’anglès a un nivell alt -aquest se suposa que és l’objectiu que justifica que sigui convertit en vehicular- no hauria de tenir algun tipus de relació amb els perfils professionals que demanda el model econòmic vigent? Facem un cop d’ull al cas concret de les Balears. Segons la memòria del CES del 2008 (citant el SOIB), la majoria de les ocupacions més contractades eren per a uns llocs de feina que escassament havien de menester una qualificació professional específica ni, per derivació, gens d’anglès o a un nivell no gaire exigent; com a molt, i sols en determinats casos, un anglès utilitari, d’intercanvi comunicatiu bàsic, molt prefixat per cada context laboral.

Preguntes que cal fer-se

¿Com pot ser raonable prioritzar l’adquisició d’un nivell elevat d’anglès en un sistema escolar que en realitat està formant molt majoritàriament uns ciutadans que acabaran trobant el seu lloc de feina en ocupacions poc qualificades del sector de serveis? ¿No seria més lògic afavorir l’adquisició de les competències bàsiques, la matemàtica i la lingüística, i de les capacitats d’aprenentatge funcional, i també dels continguts de vinculació amb l’entorn, com fan a Suïssa, i compensar des de l’escola els dèficits que el català pateix socialment? ¿Tal vegada no és una insensatesa convertir en el principal objectiu del sistema escolar l’adquisició d’un anglès que en la majoria dels casos acabarà essent elemental, i pràcticament poc operatiu, en lloc de pretendre que la totalitat dels alumnes adquireixin unes habilitats comprensives i comunicatives eficients, en català i en castellà, durant l’etapa de l’educació obligatòria? Evidentment que cal fomentar el plurilingüisme a l’escola, però establint clarament l’ordre de prioritats: la pròpia i oficial del territori, l’altra llengua també oficial i, en tercer lloc, l’anglès. I també altres llengües estrangeres en el batxillerat i entre els alumnes amb més potencialitats lingüístiques.

Tanmateix, aquest PP intoxicat de doctrinarisme castellanista i practicant fervorós d’aquell populisme que serveix per a enganyar els votants indefensos té ben decidit que de l’educació en tot moment en farà l’ús que més convengui als seus interessos. Certament, una immoralitat.

http://www.arabalears.cat/opinio/firmes/damia_pons/

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s