Qui no sap què diu

Si cercau la paraula “got” al Diccionari Alcover-Moll (català-valencià-balear) llegireu:

1. GOT m.
|| 1. Recipient de vidre, de metall o d’altra matèria dura, generalment de forma cilíndrica o lleugerament cònica, que serveix per a beure i sol tenir una cabuda no superior a la del líquid que s’engoleix en una presa normal (pir-or., or., occ., val., men., eiv.); cast.vaso. De la forma del got en lo vidre, Llull Cont. 310, 15. Hun got alquimiat ab son cubertor, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 129). Si tu te’n bevies hun goth ple d’or fus, encara no te’n fartaries, Sermons SVF, i, 283. Mes com un got de vidre llur cor fou trencadís, Atlàntida i. a) Quantitat de líquid que cap dins un got. Metràs a una gallina un got de aygua ros, Robert Coch 21 vo. Un got d’aigua, quan se llença, ja no es pot tornâ a cullir, Maragall Enllà 46.

És a dir, si us fixau en la distribució geogràfica de la paraula, especialment en les abreviatures que hem posat en negreta, veureu que els padrins dels menorquins, eivissencs i formenterers contemporanis ja els degueren ensenyar aquest mot de ben petitons; i per tant, segurament, aquests padrins el devien haver après dels padrins seus. Ja no anam a cercar qui va ser el primer pitiús o el primer menorquí que anomenà aquell antic envàs per a beure amb la paraula “got”, però els lingüístes, que són els científics que hi entenen, d’aquestes coses, ens diuen que amb tota probabilitat els qui usaren per primera vegada “got” a les illes, devien tenir qualque padrí dels comtats de Catalunya (cosa que avalen avui en dia els historiadors, que són els qui entenen d’Història).

Quan un qui no sap què diu, es posa a xerrar d’això, és possible que digui coses com: “Noltros aquí deim tassó i no got. I perquè noltros deim capell i no deim barret. El que noltros hem après dels nostres padrins, dels nostres pares són una sèrie de paraules absolutament pròpies que determinen sa nostra riquesa cultural i que jo no estic disposat a que, des de fora, des de Catalunya, se’ns imposin. Jo respect totes ses persones i totes ses regions i crec que, igual que noltros respectam, ens han de respectar”. I fins i tot, no ens ha de venir de nou, que un qui no sap què diu asseguri, quan li demanen si canviaria la Llei de normalització lingüística, que l’eliminaria.

I aquest que tant beneeix els candidats del PP als pobles, no sap ni quina llengua xerren? I aquest pretén governar el país? Ca barret!

Visitau el seu blog: http://joseramonbauza.com/ca/ i no us perdeu el post Torn d’Antich. En quina modalitat escriu????

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Opinam. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Qui no sap què diu

  1. sineuersindependents ha dit:

    Si voleu saber-ne més d’aquest senyor no us perdeu el seu blog:
    http://joseramonbauza.com/ca/
    Ell no sap quina llengua xerra, ni què escriu. Memorable! Si aquest és el president, com deuen ser els que li van darrere?!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s