Històries de Nadal

 

 

Desembre de 1980.

El Nadal de 1980 fou fred, fred i humit. La gelor penetrava els ossos de cada un dels habitants de la casa número 29 del carrer de l’infern (paradoxes de la vida!) El sistema de calefacció era magre: un braser situat davall cadascuna de les dues camilles proporcionava l’única escalfor de la casa; uns calius molt ben colgats de bon matí per la mare de la família Picafluix, mal encalentien aquelles blanques i nues parets del número 29. Bé, les parets i una moixa clapada que vivia pràcticament dins la cendra tèbia del braser.

El pare acabava d’arribar de sembrar – conreava dues quarterades dels senyors Portes – cansat, més aviat malsofrit i sense gens de fred. La mare anava enfeinada, com d’habitud: escaldar i pelar els bessons, torrar-los, fer el tambor, farcir el gall, … vigilar les coques que ja començaven a tovar.

A la casa hi havia remor, trull, car els nins no tenien escola. Aquest fet no suposava cap problema pels pares, ans al contrari, era motiu de festa ja que passaven més temps junts que mai. Eren temps de vacances; corrien el dies entre baralles, torró, discussions i molsa. Col·locaven i recol·locaven els pastorets del pessebre, aquella truja rosada amb els seus porcells, els ànecs i els indiots,… tots cap a Betlem.

Dies màgics a la casa 29, on no hi sobrava ni  hi mancava res de tot el que disposaven. Prest arribarien els Reis; a Betlem i al carrer de l’infern. La il·lusió i el neguit dels nins augmentaven en la mateixa proporció que el desencís dels reis Picafluix, al no poder satisfer, un altre any, les demandes dels fiets. El scalextric aniria a parar, un any més, als vesins Picafort. Calcetins, sabates  pels Picafluix. 

Calla! Tocaven la porta. Era el saig amb una fotocòpia de La Sala. La mare s’ajustà les ulleres i llegí, amb certa dificultat: “Enguany Ses Reials Majestats de l’Orient, en arribar a l’església, repartiran un únic regal per a cadascun dels nins del poble… “

Per primera vegada, i  encara que sigui per un breu instant, els nostres nins seran com els Picafort, com els Picamassa i com els Picamolt, pensen els pares. Allà també ens duran calcetins?, es demanen els fills.

A l’Ajuntament, després de molts anys  de grisos, caquis i sèpies,  recuperada la democràcia robada, hi governava un partit d’esquerres: joves amb idees clares i amb colors nous.

 

Desembre de 2007. 

L’Ajuntament, governat per uns partits de dretes, decideix acabar amb aquests Reis. La coça definitiva als Reis, tal volta, més republicans.

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Històries de Nadal

  1. paco ha dit:

    k pasa lokossssssssssssssss

  2. paco ha dit:

    yttreeeeeeeeetrhr67ethrsteytttttghghsaewytel nene la kiere a uste pork tengo tantas ganas de ti amarte es esencial regresak no puedo masssssssssssssss

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s