Maneres de mal-funcionar: endemeses.

El Consell Executiu del Departament de Cultura i Patrimoni concedí a l’Ajuntament de Sineu una subvenció de 14 848,48 € per l’arranjament de l’entorn del Pou de S’Alou. “L’arranjament” està fet, aquí el tenim:

Ara ja sabem que aquesta subvenció no arribarà o n’arribarà només un 64,8%.

Tal com exposa l’informe tècnic del Consell “les obres no es corresponen al projecte presentat. No s’ha presentat a aquesta Direcció Insular exemplar del nou projecte…. A diferència de la proposta del projecte presentat, les obres executades tanquen l’espai del pou per la part esquerre. De manera semblant, el banc col·locat al front del pou tanca la visual del mateix.

Respecte la darrera visita s’ha sembrat un arbre, s’ha modificat el paretó de marès de la dreta ubicant una petita pastera sense vegetació i s’ha aplicat morter a les parts deteriorades de les pilastres del pou. El reixat s’ha col·locat sense ancoratges d’acer inoxidable. Manca el segon travesser i la corriola corresponent.

Al no haver-hi correspondència exacta entre el projecte presentat i les obres executades s’ha procedit a valorar el percentatge d’obres que sí es correspon a la subvenció aprovada inicialment per aquesta Direcció Insular: aquest percentatge és d’un 64,8%.

La subvenció haurà d’estar condicionada a la retirada del banc de davant del pou a fi de permetre la seva visió frontal.”

Conclusions:

1. S’ha de retirar el banc de formigó. Això no és gratuït.
2. D’arribar la subvenció, deixarem d’ingressar més de 5 000 €.
3. “Les obres no es corresponen al projecte presentat”. Aquesta frase comença a ser massa recurrent a Sineu. N’hi ha prou en fer una ullada a la premsa.

Propostes:

1. Esperam que els polítics no passin el mort als tècnics. Aquests només fan el que els primers els manen.
2. Estaria bé que algú reconegués la seva responsabilitat i actués en conseqüència. No n’hi ha prou en reconèixer errades i més errades; actualment hi ha un professional al capdavant de l’Ajuntament amb un sou de 38.610,74 € bruts anuals.
3. Tal volta convindria posar fi a tot aquest enfilall d’errors. Errors que acabam pagant tots el sineuers i no els responsables reals. Per què… no deu pensar posar-los dels seus, l’equip de govern? Fet i fet, 6 000 € a repartir entre 6, 1 000 € per regidor!

Els documents[1] són prou aclaridors; són uns irresponsables i uns ineficients.

Reflexió final: hi ha, a l’Ajuntament de Sineu, cap regidoria de Cultura i Patrimoni?

---

[1] Són a la Sala, i són públics. Registre d’entrada 2008/546 del 6-05-08

Ajudes a persones majors

Aprofitam aquest post per informar-vos d’una línia d’ajudes de l’Institut Mallorquí de Serveis Socials (IMAS) adreçada a majors de 65 anys, amb l’objecte de millorar-ne la qualitat de vida, amb ajudes econòmiques per adobar o adquirir electrodomèstics i estris de la llar o per a l’adaptació de ca seva, en cas de dificultats en la mobilitat. Podeu llegir les bases de la convocatòria al BOIB de dia 19 d’abril.

Salut i …

El final d’una història. A don Bartomeu

La imatge del vell prevere ensotanat, gaiato en mà i boina posada, serà, des d’ara, una de les visions que només el record dels sineuers podrà rescatar. Don Bartomeu, erudit de poble, feiner insubstituïble, va morir dilluns i no ens erram de comptes si deim que no només hem perdut l’historiador, sinó un bocí d’Història, la Història de la quotidianitat del darrer mig segle feta de petites historietes de la Plaça, del carrer, de la gent. Home del seu temps i amb criteri propi davant els temps d’ara, el qual mai va amagar, va dedicar-se fins que la vista li ho permeté, a la investigació del seu petit país; país de jurats i veguers, cossiers i gegants, escudelles i primes, monges i agermanats, religió i rondalla. La seva feina ha servit i servirà per l’elaboració de la major part d’estudis sobre el pretèrit de la vila. A la seva particular manera, va fer país amb l’única pretensió d’aprendre i mostrar el que els anys i els panys mantenien en l’oblit.

Des d’aquí volem enviar el nostre més sentit condol als seus familiars.

Les idees clares o com el visionari Eduardo Inda ens presenta un tal Rodrigo de Santos

Capítol 1:

 http://www.elmundo-eldia.com/2004/06/27/opinion/1088291033.html

Capítol 2:

http://www.elmundo-eldia.com/2006/07/02/opinion/1151791236.html

Antològic.
Nous capítols: n’hi ha prou en obrir qualsevol diari.

Quants capítols ens manquen? Apareixeran més personatges en la sèrie?

Adéu, Jordi.

A Jordi Ramis, Corque, que massa prest ens ha deixat.

En Jordi va formar part a les candidatures dels independents de l’any 1991 i de 1995.

Des d’aquest blog volem enviar ànims als seus pares, a na Pepa, i a la seva filla, na Júlia.

Adéu, company.

Anècdotes?

Unitat per les Illes i el PSOE són el que no hi ha. Com deia un mestre, ja traspassat: “sa pesta del dimoni”. Com s’atreveixen a envair el que és nostro? Com s’atreveixen a tapar alguns dels nostres cartells! Això no havia passat mai, ni enlloc!

 

Han hagut d’arribar Acebes, Zaplana, Salom i Jaume Florit per a que entenguéssim el que realment és la democràcia. Els grecs no en sabien res de democràcia. La democràcia és un invent relativament nou, amb una breu història: neix amb la fundació d’AP per M. Fraga, viu el seu màxim esplendor amb el govern del professor J. M. Aznar, beu ideologia de la FAES, la COPE i d’algun argenter/columnista/assessor, i decau definitivament amb l’arribada al poder de J.L.R. Zapatero.

 

Moltes gràcies al PP per les seves lliçons de tolerància, de democràcia i d’estil, durant tots aquests anys, especialment els darrers vuit. L’últim exemple: dimecres passat, 27 de febrer, a les 9 del matí ja hi havia penjats a la barana de l’escola pública Sa Quintana, just davant on arriben tots els cotxes amb pares, mares, nins i nines ( no en un altre indret), els cartells de les dues persones més tolerants, democràtiques i , sens dubte, més ben preparades per defensar els interessos d’aquest país: Rajoy i Salom.

No creiem que els hi penjassin ni els d’Unitat ni els del PSOE. Sens cap mena de dubte fou un error sense mala intenció, una idea no gaire clara; però, si trobau, senyors ( de senyoriu) del PP, que també ho heu de denunciar a la Junta Electoral, teniu tot el nostre suport.

Llavors. Herències

Llegim en el suplement Presència que el 26 de febrer s’obrirà, a Svalbard, un arxipèlag de l’oceà Àrtic, el principal magatzem mundial de llavors, on es podrà protegir l’herència agrícola de la Terra dels efectes de catàstrofes naturals o guerres, com és ara la d’Iraq on el banc genètic d’Abu Ghraib va ser saquejat el 2003. Es podran contenir fins a tres milions de llavors diferents. El centre vol ser el repositori d’últim recurs per mantenir l’herència agrícola de la humanitat.

 

Per mantenir una altra herència - la nostra principal herència, el nostre català - la Universitat Autònoma de Barcelona, posà en marxa una plana web: un atles interactiu de l’entonació del català. Entre els seus objectius destaca  la presentació sistemàtica d’una sèrie de materials en àudio i en vídeo per a l’estudi de la prosòdia i l’entonació dels dialectes catalans, de tal manera que es pugui iniciar l’estudi de la notable diversitat dialectal de l’entonació catalana. Com cal esperar d’una gran universitat, hi trobam el català de Sineu.

 

Per mantenir aquesta herència, els departaments de llengua catalana de tots els IES del domini lingüístic del català – com és ara l’IES Sineu - fan un esforç diari: integració de nouvinguts, conferències amb els millors especialistes, sortides al teatre, a exposicions i fires, concursos de redacció i poesia, edició de revistes i blogs, …

 

Per mantenir aquesta herència, unes agosarades associacions de pares i mares i uns claustres de mestres compromesos, aprovaren que la llengua vehicular de l’escola pública -com és ara Sa Quintana - fos el català. Agosarats i compromesos, sí: enfront  sempre tenien els infatigables defensors de la “libertad”,  malmenada paraula!. Alguns infatigables abandonaren la pública per la privada; però tornaren. Sempre tornen quan descobreixen que el veritable problema no era el català.

 

Per mantenir aquesta herència tal volta convindria, també, obrir un banc mundial de llengües amenaçades. A la UAB ja n’hi ha una primera llavor.

 

Per mantenir aquesta herència ja sabeu què cal fer el proper 9 de març.

 

Presentació del nostre blog

Bon vespre, avui presentam aquest blog. Ens acompanya en Benjamí Villoslada.
Si a les 21:00 h sou a l’aula gran de l’ajuntament, us saludam. Igualment, als que no pugueu assistir a l’acte, us animam a participar en el blog enviant-nos comentaris als nostres articles. Tots hi sereu ben rebuts.

Històries de Nadal

 

 

Desembre de 1980.

El Nadal de 1980 fou fred, fred i humit. La gelor penetrava els ossos de cada un dels habitants de la casa número 29 del carrer de l’infern (paradoxes de la vida!) El sistema de calefacció era magre: un braser situat davall cadascuna de les dues camilles proporcionava l’única escalfor de la casa; uns calius molt ben colgats de bon matí per la mare de la família Picafluix, mal encalentien aquelles blanques i nues parets del número 29. Bé, les parets i una moixa clapada que vivia pràcticament dins la cendra tèbia del braser.

El pare acabava d’arribar de sembrar – conreava dues quarterades dels senyors Portes – cansat, més aviat malsofrit i sense gens de fred. La mare anava enfeinada, com d’habitud: escaldar i pelar els bessons, torrar-los, fer el tambor, farcir el gall, … vigilar les coques que ja començaven a tovar.

A la casa hi havia remor, trull, car els nins no tenien escola. Aquest fet no suposava cap problema pels pares, ans al contrari, era motiu de festa ja que passaven més temps junts que mai. Eren temps de vacances; corrien el dies entre baralles, torró, discussions i molsa. Col·locaven i recol·locaven els pastorets del pessebre, aquella truja rosada amb els seus porcells, els ànecs i els indiots,… tots cap a Betlem.

Dies màgics a la casa 29, on no hi sobrava ni  hi mancava res de tot el que disposaven. Prest arribarien els Reis; a Betlem i al carrer de l’infern. La il·lusió i el neguit dels nins augmentaven en la mateixa proporció que el desencís dels reis Picafluix, al no poder satisfer, un altre any, les demandes dels fiets. El scalextric aniria a parar, un any més, als vesins Picafort. Calcetins, sabates  pels Picafluix. 

Calla! Tocaven la porta. Era el saig amb una fotocòpia de La Sala. La mare s’ajustà les ulleres i llegí, amb certa dificultat: “Enguany Ses Reials Majestats de l’Orient, en arribar a l’església, repartiran un únic regal per a cadascun dels nins del poble… “

Per primera vegada, i  encara que sigui per un breu instant, els nostres nins seran com els Picafort, com els Picamassa i com els Picamolt, pensen els pares. Allà també ens duran calcetins?, es demanen els fills.

A l’Ajuntament, després de molts anys  de grisos, caquis i sèpies,  recuperada la democràcia robada, hi governava un partit d’esquerres: joves amb idees clares i amb colors nous.

 

Desembre de 2007. 

L’Ajuntament, governat per uns partits de dretes, decideix acabar amb aquests Reis. La coça definitiva als Reis, tal volta, més republicans.

 

MOLTS D’ANYS

No hi ha arbre amb bolles i estels que il·lustri millor aquestes dates que el taronger.

Els independents us desitjam que passeu bones festes, celebrant el que vulgueu celebrar (Nadal, l’any nou, la Diada de Mallorca…)

MOLTS D’ANYS

Presentació del blog

Divendres 4 de gener, a les 21 hores i a la sala del claustre de l’Ajuntament, presentarem el blog de Sineuers Independents. 

 

Ens acompanyarà Benjamí Villoslada bitòleg – informàtic – , gran defensor i divulgador del programari lliure i blogaire, per parlar de:

 

La blogocosa: tot el que cal saber dels blogs

 

Esperam oferir-vos una mica de sopar. Bé, una mossegada! 

 

 

 

Sineuers Independents. Seguim compromesos.

Un altre premiat

Un altre sineuer que guanya premis és Benjamí Villoslada, informàtic-mediàtic i defensor-divulgador de les bondats del software lliure - sí, tot això del linux!

Ha guanyat el primer premi del Concurs de relats breus de hackers que organitza la UPC. Si voleu llegir el relat. Si en voleu saber més d’en Benjamí no us perdeu el seu blog.
Enhorabona!

Adéu, MESTRE

“Sempre he tractat d’oposar la finalitat a l’angoixa, a la seguretat del no-res, a la consciència de la mort”. Fernando Fernán Gómez.

Enhorabona Max!

Volem donar l’enhorabona al dibuixant Max, a qui el Ministeri de Cultura ha concedit el “Premio Nacional de Cómic” pel seu “Hechos, dichos, ocurrencias y andanzas de Bardín el Superrealista” que el distingeix com el millor còmic publicat l’any 2006. L’obra ha estat editada en català aquest any amb el títol “Fets, dites, cabòries i vagareigs de Bardín el superrealista” per l’ed. La Cúpula.