Retirada dels contenidors de residus del carrer

A partir de l’1 de novembre es retiraran tots els contenidors de residus que hi ha pels carrers. També els punts de recollida de davant correus i devora la carretera de Llubí.

A partir d’ara només hi haurà la recollida selectiva porta a porta i el Punt Verd ubicat devora l’Institut de Secundària.

Sineuers Independents vos demanam que prengueu consciència de la importància del tractament i eliminació dels residus, tenint en compte les quatre R:

■ REDUIR: minimitzar en origen els residus, és a dir, no generar-ne sempre que sigui possible.
■ REUTILITZAR: allargar la vida útil dels residus.
■ RECICLAR: fer nous productes o embalatges de material usat.
■ RECUPERAR els residus dels processos de transformació.

Sineuers Independents demana a l’equip de govern de l’Ajuntament que ja comença a ser hora de  fer justícia amb la recollida selectiva: els domicilis sineuers que fan esforços per reciclar, no reben cap incentiu, perquè la taxa d’escombraries no ofereix un tracte equitatiu als ciutadans. En altres paraules, els domicilis que produeixen més residus paguen el mateix que els que en generen pocs. Volem una taxa més justa. L’experiència de diversos països europeus – i d’alguns municipis espanyols – que apliquen aquesta taxa més justa, indica que s’afavoreix el reciclatge i la disminució de residus. Si l’equip de govern ha estat capaç de copiar – i adaptar a interessos particulars- una ordenança de càrrega i descàrrega d’altres municipis peninsulars, hauria de ser capaç de fer el mateix amb una ordenança per afavorir l’interès general.

programació setmanal de la recollida selectiva

El càrrega i descàrrega a la carta

L’aparcament, ho podem constatar en voler als carrers principals de Sineu, de cada dia és més escàs. Massa cotxes i poques polítiques que incentivin els ciutadans a deixar-lo a ca seva. Tots pecam de voler la màxima comoditat, de moure poc les cames i voldríem aparcar ben davant d’allà on anam. Tampoc l’Ajuntament de Sineu no està per verbes amb això de la mobilitat i com més va, més fàcil és anar per tot en cotxe i deixar-lo a llocs on seria més convenient que només hi poguessin passar a peu. El darrer ple ordinari va tenir com a punt estrella l’aprovació d’una ordenança de guals i reservats per a càrrega i descàrrega. L’equip de govern, presentava la nova ordenança amb un nou concepte que es vantava de ser “pioner a les Illes Balears”: els reservats de càrrega i descàrrega per a clients de comerços. A parer nostre, més que pioners a les illes, seríem pioners en el món, possiblement.

Us ho explicarem: Aquests nous reservats de càrrega i descàrrega no tenen res a veure amb els comuns càrrega/descàrrega que tots coneixem, que ja hi ha a Sineu i que trobam a moltes altres viles i ciutats. Entenem que un càrrega i descàrrega serveix per a facilitar aquesta tasca a vehicles de transport de mercaderies (sempre que disposin d’una autorització especial) i solen estar vinculats a zones amb empreses de serveis que requereixen la reserva d’un espai d’estacionament per als proveïdors. La diferència del nou mal anomenat “càrrega i descàrrega” sineuer  rau en la particularitat que els destinataris de la reserva d’aparcament són els clients.

La qüestió és que un negoci, amb la idea de reservar un espai per a estacionament de vehicles dels seus clients, ho podrà sol·licitar a l’Ajuntament que, amb un informe favorable de la Policia Local i l’abonament d’una quota anual de 100 €, li pintaria la coneguda ziga-zaga groga perquè adesiara hi poguessin aparcar aquelles persones que hagin de fer qualque “transacció comercial”, amb un temps límit de 20 minuts.

Els regidors de Sineuers Independents es varen oposar a aquesta nova figura de “reserva d’aparcament” (nom que seria més encertat que no “càrrega i descàrrega”). Els dubtes i temors que posa damunt la taula aquesta controvertida mesura varen fer que només l’equip de govern i el regidor del PSOE avalassin amb el vot favorable aquesta proposta, després d’un intens debat.

L’equip de govern no va aclarir si aquests reservats d’aparcament, en el cas que hi hagués més d’un sol·licitant al mateix carrer, es podrien col·lectivitzar; emperò sembla que no és aquesta la idea inicial. Podríem trobar carrers amb més d’un negoci on hi ha sengles reservats d’aparcament repartits davant la corresponent façana de cadascun dels demandants. A part d’aquest, altres dubtes i pegues hi trobam: Què passaria si el client que hi ha aparcat no fa cap “transacció comercial” amb el negoci que té el reservat? Un client que hi aparca, pot deixar-hi el cotxe per anar a un altre botiga? Què passarà als carrers amb restriccions d’aparcament que s’alternen per mesos a banda i banda de carrer? Un exemple d’això darrer és el carrer d’Avall. Què passaria si un camió no trobàs aparcament en tot el carrer perquè els reservats estan ocupats per cotxes de clients? Qui té prioritat?

Entenem, no faltaria més, que a llocs determinats puguin fer falta reservats de “càrrega i descàrrega” per a vehicles de transport de proveïdors o clients d’empreses manufactureres del poble, sempre que tenguin la corresponent autorització de vehicle de càrrega, que els facilitin la tasca a zones amb problemes d’aparcament. Però no compartim que es facin reserves d’aparcament a la carta, davant la mateixa façana de l’interessat. I molt menys, que es facin ordenances a la carta impulsades per un regidor que té botiga al carrer d’Avall i, ben segur, un dels primers que sol·licitarà un reservat d’estacionament exclusiu per als seus clients. I si no ho creis, temps al temps.

Això ja passa de mida

La setmana passada, a Mallorca, s’ha conegut un nou episodi d’abús per part d’un dels “cossos i forces de seguretat” de l’estat. Aquest pic, però, la violència no ha estat sols verbal, sinó a més física. Com bé ha aparegut a la premsa, gràcies a la denúncia de l’OCB, una parella va ser agredida per agents de la Guàrdia Civil després que s’hi havien dirigit en la seva llengua, la del seu país. Xerrar en català a un treballador de l’estat, que ha de garantir la seguretat dels seus conciutadans, va costar una pallissa a Iván Cortés. Aquí podeu llegir la notícia, si és que no l’heu llegida encara.

Davant uns fets tan greus, no hi ha altra sortida més que qualcú n’assumesqui la responsabilitat i actuï de forma que, d’una vegada ja per totes, deixem enrere els negres anys del feixisme a les institucions.

Pas per a vianants perillós

Tot i estar d’acord que hi hagi un pas per a vianants  per accedir a l’Estació del tren (férem una petició per escrit a l’equip de govern), consideram que falten les oportunes senyalitzacions verticals pels vehicles i uns limitadors de velocitat efectius, ja que els vehicles no veuen aquests passos per a vianants fins que hi són damunt. És una temeritat deixar d’aquesta manera aquests passos preferents pels vianants que vulguin accedir a l’Estació.

Demanarem a l’equip de govern que dugui a terme les senyalitzacions oportunes per millorar la preferència i la seguretat dels vianants en aquests passos.

Comdemna a la violència

L’assemblea de Sineuers Independents i el grup municipal dels independents a l’Ajuntament de Sineu, en motiu de l’assassinat de dos agents de la Guàrdia Civil a Palmanova, volem expressar la nostra comdemna a qualsevol tipus de violència amb pretès motiu polític. Sineuers Independents sempre estarem al costat dels que fan servir la paraula.

Nova reunió contra el Pla de Carreteres

Dimecres dia 29 de juliol, a les 20.00 h, al Teleclub, hi ha una nova reunió sobre els projectes viaris que afecten el nostre municipi.

La darrera modificació del Pla de Carreteres, aprovada inicialment al Consell de Mallorca, és hereva de la planificació viària del duet PP-UM. Més autovies i més destrucció del paisatge. Vestides amb el noms de “condicionament” es fan carreteres com la de Sant Joan a Montuïri; la propera, serà la de Sineu a Llubí. Si hi voleu dir la vostra, ja ho sabeu.

GOB, GADMA i Sineuers Independents demanen la retirada del Pla de Carreteres

Extret de la nota de premsa enviada per aquests dos grups ecologistes i Sineuers Independents el passat dia 8 de maig:

EL MATEIX PLA DE CARRETERES QUE DE PP-UM

Les actuacions que planteja aquest Pla donen continuïtat i pretenen consolidar el model viari que, explícitament, va marcar la modificació puntual núm. 2 del Pla de Carreteres de 1998, aprovada al 2003. Es tracta de complementar les infrastructures radials, consolidades amb nous trams d’autopistes per duplicació de calçada (Llucmajor – Campos, Manacor – Sant Llorenç, Peguera -  Andratx) amb addició de nous carrils en autopistes/autovies existents, amb noves infrastructures de caire transversal.

Per fer factibles aquests eixos transversals es plantegen obres desmesurades de condicionaments de la xarxa primària complementària i de la xarxa secundària i variants i rondes de circumval·lació que condicionaran l’expansió urbanística de molts municipis de Mallorca i que no queden justificades en termes de capacitat potencial de trànsit per aquestes vies.

Es tracta de donar continuïtat a un model que pretén impulsar infrastructures que connectin Palma amb els principals centres turístics i amb els principals nuclis de població de l’illa, obrint la porta a l’expansió urbanística a poblacions prou allunyades de Palma (p.ex. Llucmajor, Campos, Montuïri, Algaida, Vilafranca, Mancor, Selva, Caimari, Lloseta, Inca, Campanet, sa Pobla, etc).

CONDICIONAMENTS DE CARRETERES: O COM DESTROSSAR EL QUE ENS QUEDA DEL PAISATGE RURAL

La majoria dels projectes de condicionaments, especialment de la primera fase, responen a la voluntat d’establir un enllaç ràpid entre els eixos radials (vies de gran capacitat Palma-Inca, Palma-Manacor, Palma-Campos, Palma-Andratx, Palma -Sóller) i els pobles més allunyats de Palma, fins ara, més o menys preservats de l’abús urbanístic. Un abús  vinculat a l’escursament de distàncies entre aquests i Palma que té per objectiu la  consolidació de tota Mallorca com a àmbit d’influència metropolitana de Ciutat.

Com a obres que tenen per objectiu la consolidació dels eixos transversal, ens trobam, entre altres, els següents condicionaments:

-    Ariany-Santa Margalida
-    Sencelles-Algaida
-    Algaida-Llucmajor
-    Manacor-camí de conies
-    Manacor – Son Carrió
-    Vilafranca – Sant Joan
-    Santanyí – Ses Salines
-    Ma-6030 – Ses Salines

Per altra banda, ens trobam amb projectes que obren en les portes a l’accés a indrets preservats:

-    Inca- Selva- Caimari, la porta a la pretesa declarada Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat
-    Inca- Mancor
-    Esporles – Valldemossa
-    Esporles – Banyalbufar
-    S’Arracó – Sant Elm
-    Peguera – Capdellà
-    Pollença – Sa Calobra

I d’altres possibiliten l’arribada a la mar, com a actuacions radials que complementen l’anell circular de la costa:

-    Accés a Can Picafort Nord
-    Son Servera – Port Vell
-    Muro a carret. Int. Badia d’Alcúdia
-    Felanitx – Portocolom
-    Ses Salines – Colònia de Sant Jordi
-    Carretera interior badía d’Alcúdia

Tots aquests projectes responen a l’ànsia de consolidar l’expansió urbanística a tota la illa, sense respondre a cap més justificació.

CONSEQÜÈNCIES NEGATIVES SOBRE EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

La quantitat d’obres que se programen, les zones per on travessen, el tipus i característiques de cada un dels projectes implicaran per força la destrucció d’una gran quantitat d’elements arquitectònics: parets, edificacions, porxos, cases, sínies, aljubs, sestadors, etc.. que formen part del nostre paisatge i del nostre patrimoni.

IMPUTACIONS VINCULADES AL PLA DIRECTOR SECTORIAL DE CARRETERES

La “manera de fer” en la política d’infrastructures viàries des del Consell de Mallorca, està sota sospites de corrupció per no respondre a altra cosa que no siguin els interessos privats. El Consell de Mallorca, no pot ara, avalar aquestes actuacions i consideram que en qualsevol cas ha de plantejar altra cop quin ha de ser l’ànim que impulsi la política de carreteres de la institució insular i estem convençuts que les solucions que proposa aquest Pla, no són les que Mallorca necessita.

Demanam, la retirada del Pla de Carreteres i la destitució dels màxims responsables ja!
Dia 12 de juny: Som-hi per Mallorca! A partir de les 19.oo h, a les Voltes (Palma). Organitza: GOB.

Els millors polítics europeus

El proper 7 de juny hi ha eleccions al Parlament Europeu. Sí, tothom ho sap, però poca gent anirà a votar. Europa sempre ens ha semblat molt llunyana, i els polítics europeus encara més – algú recorda n’Antonio López-Istúriz White?-.
Una llàstima, perquè tot el que es cou a Europa, tard o d’hora, calent o reescalfat, ens ho menjam aquí. Un exemple: el programa d’operacions dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (Feder) de 2007 a 2013, que estableix inversions a Balears per valor de 226,4 milions d’euros. D’aquesta quantitat, 107,2 milions d’euros (un 48 per cent del total) serà l’aportació de la Unió Europea.
Un altre handicap, a l’hora de decidir-se per votar o no, és la manca d’informació sobre la tasca desenvolupada per aquests polítics: treballen molt o poc?, tenen èxit les seves propostes?, participen en els plens?, presenten esmenes?, …

Ara es pot fer un seguiment de totes aquestes qüestions gràcies a webs com http://votewatch.eu/cx_meps_statistics.php o bé http://www.parlorama.eu/es/european-deputies-es/0-0-0/ . Són estadístiques, valoracions més o menys fiables, però sempre un bon punt de partida cap a la transparència. Ens poden ajudar a decidir el vot. Com podeu veure a parlorama.eu, un espanyol molt popular, dels que diumenge es presenten, queda ben retratat.

El proper diumenge 7 de juny hem d’anar a votar… els millors polítics europeus.

Definitiva provisionalitat

D’ençà de la Fira de Sant Tomàs, el govern del PP-UM de La Sala manté unes construccions – suposadament provisionals-  a la zona del mercat dels animals. S’utilitzen com a aparcament, com a expositors d’animals, com a refugi si fa mal temps, com a coberts de paradetes els diumenges, … tant serveixen per torrar un botifarró com per una exposició de pedres pintades de Santa Llúcia. Ni més ni pus que un nou espai multiusos.

Algunes preguntes ens bullen dins del cap:

1. Va demanar-se permís, l’Ajuntament, per edificar?
2. Si la resposta a la pregunta anterior és afirmativa, va concedir-se aquest permís?
3. Si la resposta anterior és afirmativa, la resta de ciutadans, podem fer porxades on ens vengui de gust?
4. Què en diu l’arquitecte de tot plegat?
5. Hi ha un projecte d’obra, emmarcat dins l’entorn del mercat?
6. És segura, l’estructura? Resisteix les velocitats del vent, definides per llei?
7. Algú ha pensat que qualsevol dia pot succeir una desgràcia?
8. Figura aquest tema en l’ordre del dia de cap reunió de Protecció Civil?
9. Pensa, l’Ajuntament, mantenir i promocionar aquesta tipologia de construcció?
10. Amb actuacions com aquesta, l’Ajuntament dóna llum, o fum?

Barreres arquitectòniques

Una simple vorera empedrada, que quedi quatre o cinc dits més amunt que l’asfalt del carrer, pot representar un suplici per a persones que manegin una cadira de rodes, gent amb mobilitat reduïda o uns pares amb un cotxet, fins i tot. Les obres civils noves han de preveure aquestes vicissituds amb què es troben, especialment, les persones que es mouen amb cadira de rodes o que tenen reduïda la mobilitat. No és acceptable que una obra es consideri finalitzada si no s’han eliminat els passos de difícil accés. L’obra del Fossar està pràcticament acabada, mes quan és un dels seus objectius l’eliminació de barreres arquitectòniques, la Sala no pot permetre que alguns dels passos de vianants hagin quedat com estan: amb voreres sense rabaixar, fent un graó just on hi ha les retxes blanques que els marquen.

Els regidors de Sineuers Independents ja s’han posat en contacte amb el batle per demanar-li que s’adobin, almenys, quatre trams de vorera al voltant de la plaça del Fossar. Adjuntam les fotos d’aquests passos de vianants “amb barreres” al nostre arxiu de Flickr.

Cultura, Festes i Patrimoni

Segons informa el PP de Sineu en el seu blog, Maria Antònia Vallespir Garau, Regidora de Cultura, Festes, i Patrimoni ha dimitit per qüestions de salut.

Vet aquí el balanç que en fa el mateix PP de la seva tasca:

“Na Maria Antònia ha estat durant vint-i-un mesos de la nova legislatura la responsable de l’augment de la participació ciutadana al poble de Sineu en festes com la Gala de Carnaval per adults o les carreres de caragols per als més petits, s’ha instaurat el nou sistema dels Reis d’Orient i s’ha promocionat i subvencionat econòmicament la Batukada i els Dimonis de la Cova d’Es Fossar; a més, durant el seu mandat s’ha rehabilitat la sala d’exposicions de l’Ajuntament de Sineu i s’ha planificat la restauració de l’ala nord del Claustre de Sant Francesc, obra que s’iniciarà en pocs mesos.”

Bé o malament, segurament ha fet més coses, … però si ells ho diuen …

Ara, en aquests dos anys que manquen de legislatura, només els resta fer:

Signar un conveni amb la Conselleria d’Educació i Cultura per poder emprar la sala multiusos de l’IES Sineu.

Remodelar la Casa de Cultura per convertir-la en un centre cultural coordinant tots els actes de les diferents associacions culturals i allotjant les seves activitats, cinema, teatre, ball de bot, tallers, ….

Rehabilitar Sa Quartera d’Es Mercat per convertir-la en centre d’interpretació o sala d’exposicions.

Digitalitzar l’Arxiu Municipal.

Reorganitzar la Biblioteca i l’Arxiu.

Implementar una xarxa local sense fil d’accés a internet per a tot el poble.

Seguir patrocinant i donant suport a les associacions culturals i clubs esportius, així com fomentar la seva creació.

Acabar amb la rehabilitació de l’Ajuntament.

D’aquesta manera compliran el seu programa electoral pel que fa a Cultura, Festes i Patrimoni i ningú no els podrà acusar, injustament, de mentiders.

Esperam que la salut de na Maria Antònia millori. Esperam que el seus substituts – Pere Joan Jaume Florit i Antònia Font Salas- repassin aquest programa electoral i el compleixin. Podrien començar per aclarir en quines àrees treballen (?) i per tant en són responsables; en 21 mesos hi ha hagut dues dimissions i, per tant, dues crisis de govern, dos nous repartiments de funcions. Al final es fa difícil saber qui és qui i què fa; per exemple, un home tan enfeinat com en Pere J. Jaume Florit, com és possible que pugui tocar tantes tecles: Joventut, Festes, Participació Ciutadana, Patrimoni, Tresoreria i Turisme, Economia, Hisenda, Pressuposts, Esports, Agenda Local 21, … i President???

Per acabar, donar la benvinguda a Francesc Florit Jaume, nou regidor d’Economia, Hisenda, Pressuposts i Recursos Humans. En temps de crisi es necessiten homes amb empenta, idees, capacitat de gestió i coratge.

Al·legacions al Pla de Carreteres

Sineuers Independents hem presentat al·legacions al Consell de Mallorca sobre l’aprovació inicial del PDSC. Compromesos amb Sineu i amb Mallorca, no podem deixar de manifestar el nostre parer sobre la xarxa de carreteres i la seva tipologia que planeja el Consell i que afecta i afectarà al model mediambiental, socioeconòmic i demogràfic de la nostra Illa.

Aquí teniu un extracte del contingut de les nostres al·legacions:

“La revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres per a l’illa de Mallorca (PDSC) ha volgut suposar un canvi substancial respecte del Pla que regia la configuració de la xarxa viaria mallorquina des de desembre de 2003. Aquest propòsit, consideram, ha quedat corromput per mor de la inclusió i manteniment de projectes que s’haurien d’executar amb un cost territorial i mediambiental altra volta inassumible, com ho va ser llavors el PDSC de 2003.

Una de les propostes que més rebuig va generar va ser d’autovia Inca-Manacor, la qual el recentment fugit president Matas va elevar a la categoria de “projecte estrella” del govern de pacte PP-UM. Hem de valorar positivament que el PDSC que actualment s’exposa a informació pública hagi eliminat aquesta autovia fora de tota lògica, així i tot, defensada a ultrança llavors per persones i partits que ara fan com si res hagués estat…

Sineuers Independents no va acceptar llavors un pla que també incloïa altres autovies, la major part executades (i endeutades), i tampoc accepta ara solucions per mitjà d’aquest tipus de macrocarreteres que afavoreixen l’ús del transport privat i consumeixen massa territori, allà on precisament és més limitat, a una illa.

La prolongació de l’autopista de Llevant Manacor – Sant Llorenç del Cardassar, així com la prolongació de l’autopista de Llucmajor a Campos, i les múltiples variants de sengles nuclis urbans, correspon -de nou- a una política territorial desenvolupista

En el cas concret de Sineu les raons que motiven la necessitat d’una variant poc o gens tenen a veure amb els interessos de la població: la sobreexplotació de pedreres en el terme municipal, dues de les quals aprovades durant la passada legislatura, la qual cosa ha fet insostenible el trànsit de vehicles pesats pel vial de circumval·lació (especialment en el tram del carrer de Santa Margalida) i la creació de la falsa “via parc” arran de l’aprovació del Pla Territorial de Mallorca entre el Sud i el Nord de l’illa que es pretén, des del mateix Consell, convertir en una via de transport professional

També cal tenir present que dins el casc urbà del poble de Sineu hi ha tres passos a nivell de les vies del tren que corresponen a carreteres de la xarxa secundària (sortides carretera de Llubí, carretera de Maria i carretera d’Ariany)

És per tot això que SOL·LICITA:

1. L’eliminació dels projectes de noves autovies del PDSC de Mallorca. En substitució, demana que es prevegin al mateix PDSC les obres d’adequació necessàries de les carreteres existents que en serien afectades, amb la finalitat d’augmentar-hi la seguretat pels usuaris. En tot cas el Consell hauria de valorar positivament i ajudar a la implantació i foment del transport ferroviari, especialment en el cas del tram Manacor – Sant Llorenç del Cardassar (que, com hem dit, competiria amb la futura reobertura de la via de tren Manacor – Artà).
2. L’eliminació dels projectes corresponents a la prolongació de l’anomenat “Segon Cinturó” de Palma, fins que no hi hagi un pla de mobilitat integral de la ciutat que integri una xarxa de transport públic àgil, fiable i ben connectada.
3. En el cas de les diverses variants que es proposen, i en concret la de Sineu, s’ha de justificar en cada cas la necessitat de l’execució d’aquests projectes. Consideram que fins ara hi ha hagut poca transparència i gens d’informació als veïnats de les poblacions afectades sobre les pretensions del Departament d’Obres Públiques; s’han pressupostat obres sense conèixer certament els traçats o, fins i tot, les connexions que s’haurien de fer entre les diverses carreteres que arriben al poble. Pensam doncs, que no s’ha d’executar cap variant sense haver explicat bé al poble les necessitats i els efectes sobre el territori i la població en l’aspecte socioeconòmic. Per altra part, s’han d’estudiar i mostrar als interessats (als pobles i als seus representants polítics) les alternatives. En qualsevol cas, també és en mans del Consell la política territorial, la qual mai ha de permetre que una variant es convertesqui en excusa per a la creació –a llarg termini- de noves àrees susceptibles d’urbanització.
4. La determinació en el PDSC, si pertoca i tenint molta cura de l’impacte ambiental, dels traçats per a l’eliminació d’algun dels tres passos a nivell de les vies del tren que hi ha al casc urbà. “

Reforma del Mercat: seguretat i mobilitat

Les obres de millora de la plaça del Fossar consisteixen en una ampliació de voravies, habilitació de nous aparcaments i renovació de part del mobiliari urbà, i afecta la plaça i els carrers dels voltants, on es fa el Mercat dels dimecres. L’obra és finançada al 100% per les conselleries de Comerç i d’Obres Públiques.

Una de les tasques principals és l’eixamplament de les voravies. Això ha permès la ubicació de les terrasses de quatre bars damunt l’empedrat. S’ha reservat un metre i mig a la part exterior per al pas de vianants. Sineuers Independents exigeix que es respecti aquest espai reservat, ja que l’objectiu principal de la reforma és fer un passeig homogeni des de l’estació a la part alta del Fossar. Així mateix, volem fer un toc d’atenció sobre les voreres ran de la riba del carrer del Mirador i del ciclista Alomar, el pendent d’ambdues voravies és massa inclinat. Som a temps d’adobar-ho?

Durant els darrers dies s’ha reformat el parc infantil, que s’ubica dins la plaça. Sineuers Independents considera que les modificacions del parc s’han fet sense cap criteri de racionalitat ni de seguretat. Anteriorment les engronsadores i balances de l’àrea de jocs estaven agrupades per edats, de forma que les destinades a infants més petits quedaven separades de les engronsadores i altres jocs dels més grans. Actualment tots els jocs estan mesclats i és visible que qualcuns poden resultar fins i tot perillosos pels infants, ja que hi ha peces metàl·liques mòbils i les mateixes engronsadores que són un perill evident pels més menuts. Han minvat els jocs pels més petits i s’han duplicat jocs innecessàriament, com el tobogan que s’ha afegit al que ja hi havia. Per altra part, els acabats del parc infantil consideram que no són de tot satisfactoris. Del paviment de seguretat (rajoles de goma), són ben visibles juntes mal fetes. Pel que fa a la infrastructura, no s’hi veu cap sistema de recollida d’aigües pluvials, la qual cosa fa suposar problemes d’embassament.

Sineuers Independents ha comunicat el seu parer sobre aquest tema al batle ja que consideram que s’ha de posar remei, tant a la presentació dels acabats com a la qüestió de la seguretat.

Les fotos del parc les trobareu a http://www.flickr.com/photos/sineuersindependents/

Què hi ha del Fòrum Ciutadà?

Des de l’inici del desenvolupament de l’Agenda Local-21 (AL-21) al municipi de Sineu, l’any 2005, no s’ha tornat a convocar el Fòrum Ciutadà. El Fòrum Ciutadà el constituïren membres de diferents associacions i col·lectius del poble, a més dels partits polítics locals, excepte UM, i algunes persones a títol individual. Un total de trenta-set participants.

El document de Pla d’acció en què varen ser perfilades les conclusions del Fòrum, amb els projectes necessaris i la respectiva prioritat, va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament dia 18 d’abril de 2007. Sineuers Independents ha demanat en repetides ocasions, des de llavors, que es fes arribar una còpia del document als participants del Fòrum, ja que, fins ara, només disposen de còpia els diferents grups polítics amb representació municipal. Des d’aleshores, s’han començat a desenvolupar alguns d’aquests projectes.

El document de Pla d’acció, determina que s’ha de fer un pla de seguiment, en què s’inclou l’avaluació periòdica; els objectius de la qual són: l’avaluació del nivell d’implantació del Pla d’acció de forma periòdica, la identificació de punts febles de les accions del Pla i la disposició d’informació per comunicar a la població. El procés de seguiment s’ha d’iniciar abans de finalitzar el període d’execució global del pla d’acció. El mateix document proposa dos períodes de reunions anuals: en el primer i darrer trimestre.

Sineuers Independents se sorprèn que Sineu aparegui com un dels pobles on més avançada és la implantació de l’AL-21, per l’evident desactivació de l’eina que ha generat el Pla d’acció: el Fòrum Ciutadà. Precisament, és la participació dels ciutadans el que fa que tinguin sentit iniciatives com l’AL-21.

El grup municipal dels Independents va recordar aquest fet al darrer ple ordinari (27 de gener) i va demanar que es torni a convocar el Fòrum per a avaluar l’execució dels projectes del Pla d’acció, amb la finalitat d’aconseguir una implantació de l’AL-21 d’acord amb les espectatives dels participants.

Aquest Nadal, fuig del consumisme

Aquestes festes que s’apropen es caracteritzen pel fet de comprar més productes dels que necessitam. Tot això té uns efectes negatius, que a la situació que hem arribat quasi ja són irreversibles, al medi ambient i a la desestructuració social del nostre planeta.

Davant això vos demanam que faceu un consum responsable, solidari i ecològic.

El comerç just es converteix en l’alternativa solidària als excessos consumistes de Nadal.  Els productes ecològics garanteixen la protecció del medi ambient i la sostenibilitat.

Perquè totes i tots en som responsables de tots aquests canvis no desitjats que s’estan produint en aquest planeta, siguem conseqüents en les nostres accions. 

Aquí teniu el que pot ser el decàleg del consumidor sostenible, segons la guia de Mallorca sostenible:

1-compra productes autòctons: així afavoreix l’economia de l’illa i  redueix l’ús masiu del transport per a la importació de bens o productes que aquí ja tenim.
2-compra productes poc envasats o en envasos reciclables
3-compra productes biològics o de cultiu biològic
4-compra productes de temporada per evitar el transport i els contaminants de la producció en hivernacles.
5-compra productes de neteja ecològics i rebutja borses innecessàries.
6-coneix les tendes de comerç just i hi compra perquè són llocs que inclouen a la seva borsa de treballa persones desfavorides.
7-cerca el baix consum, per exemple a l’hora de comprar electrodomèstics
8-coneix l’ètica de les marques. Mai compra marques que produeixin explotant als seus treballadors, especialment les que utilitzen nens.
9-compra productes fets amb material reciclat: paper higiènic, d’escriure…
10-controla l’ús de l’aigua
11 i el més recent, diu la guia, redueix la ingesta diària de calories animals.