L’exemple de conviure

Fa una setmana, a la plaça del Fossar, ocorrien uns fets sense precedents al poble. Podeu llegir-ne una àmplia notícia en aquest article del “Diario de Mallorca”. Fa un parell de mesos, l’Institut de Sineu protagonitzava les cròniques d’alguns programes, diguem-ne de “crònica negra i morbositat”, per les agressions que patia un alumne, que acabaren amb una brega on resultà ferit son pare. Tant un com altre fet són mereixedors del rebuig i la condemna de tots els grups polítics municipals i, per descomptat, de tota la societat.

La implicació de menors en aquestes agressions els dóna, inevitablement, un tint més tèrbol, i augmenta en el debat públic la polèmica. Molta gent cerca arguments per explicar què empeny aquets al·lots a embarcar-se en bregues amb adults i joves, i a esgrimir actituds destructives tant amb l’entorn del seu poble com en les seves gairebé estrenades vides.

Sineu és un poble en creixement i amb característiques que hi fan confluir gent de moltes procedències socials i amb problemes que, de vegades, arranquen de complicades estructures familiars i socioeconòmiques. Som en un procés inevitable de canvi social que haurem de saber afrontar amb una actitud a l’alçada de les circumstàncies, tal com fan les societats modernes i amb visió positiva cap al futur. No hem de caure en el parany de la segregació de classes; si desitjam un poble respectuós en què tots els ciutadans es respectin (des del veïnat que té la música alta fins als que mouen brega a l’institut o al Mercat) ens haurem d’esforçar per fomentar la cultura del bon veïnatge, de la cohesió i del suport, especialment a qui més ho necessita. Cal que els qui ens repugna la mala educació i la violència servim com a model de convivència.