El final d’una història. A don Bartomeu

La imatge del vell prevere ensotanat, gaiato en mà i boina posada, serà, des d’ara, una de les visions que només el record dels sineuers podrà rescatar. Don Bartomeu, erudit de poble, feiner insubstituïble, va morir dilluns i no ens erram de comptes si deim que no només hem perdut l’historiador, sinó un bocí d’Història, la Història de la quotidianitat del darrer mig segle feta de petites historietes de la Plaça, del carrer, de la gent. Home del seu temps i amb criteri propi davant els temps d’ara, el qual mai va amagar, va dedicar-se fins que la vista li ho permeté, a la investigació del seu petit país; país de jurats i veguers, cossiers i gegants, escudelles i primes, monges i agermanats, religió i rondalla. La seva feina ha servit i servirà per l’elaboració de la major part d’estudis sobre el pretèrit de la vila. A la seva particular manera, va fer país amb l’única pretensió d’aprendre i mostrar el que els anys i els panys mantenien en l’oblit.

Des d’aquí volem enviar el nostre més sentit condol als seus familiars.