Acte d’Unitat per les Illes a Sineu

27 02 2008

UNITAT PER LES ILLES

Acte informatiu + aperitiu

 

Dissabte 1 de març a les 20:00 h al Teleclub

Presentaran l’acte:

  • Victòria Riutort (Sineuers Independents)
  • Miquel Puiggròs (Esquerra Sineu)

 

T’ESPERAM. NO HI POTS FALTAR!!!





Llavors. Herències

25 02 2008

Llegim en el suplement Presència que el 26 de febrer s’obrirà, a Svalbard, un arxipèlag de l’oceà Àrtic, el principal magatzem mundial de llavors, on es podrà protegir l’herència agrícola de la Terra dels efectes de catàstrofes naturals o guerres, com és ara la d’Iraq on el banc genètic d’Abu Ghraib va ser saquejat el 2003. Es podran contenir fins a tres milions de llavors diferents. El centre vol ser el repositori d’últim recurs per mantenir l’herència agrícola de la humanitat.

 

Per mantenir una altra herència - la nostra principal herència, el nostre català - la Universitat Autònoma de Barcelona, posà en marxa una plana web: un atles interactiu de l’entonació del català. Entre els seus objectius destaca  la presentació sistemàtica d’una sèrie de materials en àudio i en vídeo per a l’estudi de la prosòdia i l’entonació dels dialectes catalans, de tal manera que es pugui iniciar l’estudi de la notable diversitat dialectal de l’entonació catalana. Com cal esperar d’una gran universitat, hi trobam el català de Sineu.

 

Per mantenir aquesta herència, els departaments de llengua catalana de tots els IES del domini lingüístic del català – com és ara l’IES Sineu - fan un esforç diari: integració de nouvinguts, conferències amb els millors especialistes, sortides al teatre, a exposicions i fires, concursos de redacció i poesia, edició de revistes i blogs, …

 

Per mantenir aquesta herència, unes agosarades associacions de pares i mares i uns claustres de mestres compromesos, aprovaren que la llengua vehicular de l’escola pública -com és ara Sa Quintana - fos el català. Agosarats i compromesos, sí: enfront  sempre tenien els infatigables defensors de la “libertad”,  malmenada paraula!. Alguns infatigables abandonaren la pública per la privada; però tornaren. Sempre tornen quan descobreixen que el veritable problema no era el català.

 

Per mantenir aquesta herència tal volta convindria, també, obrir un banc mundial de llengües amenaçades. A la UAB ja n’hi ha una primera llavor.

 

Per mantenir aquesta herència ja sabeu què cal fer el proper 9 de març.

 






Any Jaume I

24 02 2008

A Jaume I, rei d’Aragó, Mallorca i València, comte de Barcelona i senyor de Montpeller, la Història li atorga un dels papers principals durant l’Edat Mitjana al nostre país. El rei En Jaume, des de la conquesta de Mallorca, ha estat un personatge memorable i mitificat per totes les generacions, fins al punt que és dels pocs personatges reals que donen nom als protagonistes de les rondalles. Actualment, la seva figura és incompatible amb els valors que de manera majoritària marquen el pols de les societats democràtiques, tant pel seu càrrec com pels seus actes. Això no obstant, és necessari que, com per qualsevol altre període històric, coneguem les circumstàncies i la forma com Jaume I i els seus coetanis dugueren a terme les seves empreses. Renunciar a això seria girar l’esquena a la cerca de la nostra pròpia identitat. Els trets culturals que agermanen pobles com Sineu, el Verger, Prades de Conflent, Mequinensa, l’Alguer o Tàrrega no serien comprensibles, o més ben dit, per ventura no serien, si no fos per les decisions polítiques del rei Jaume i la seva cort. Tot i que hem d’entendre que segurament les seves intencions eren més per motius de poder econòmic i personal que no per raons patriòtiques, les grans fites del seu regnat, és a dir, l’expansió territorial de la confederació catalanoaragonesa i la consegüent repoblació, constitueixen el substrat principal de la nostra identitat col·lectiva.

L’any 1208 neix, com narra el seu “Llibre dels Fets”, dia 2 de febrer: “E aquela nuyt (…), uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira la uespra de nostra dona sancta Maria Candaler”. Enguany es commemora l’Any rei Jaume I, coincidint amb el 8è aniversari del seu naixement, per tal de preparar els actes que es duran a terme es constituí una comissió formada pel Consell, el Govern i els Ajuntaments de Palma, Calvià, Andratx, Alaró, Santa Eugènia, Capdepera, Vilafranca i Inca.
Sineuers Independents ha presentat una moció en la qual demanam que Sineu s’integri a la comissió organitzadora i, per altra banda, que se celebri qualque acte al poble, per aprofundir en la vida del regent octocentenari i els fets que marcaren el seu temps i, de retruc, el nostre.





Tu tries. Ells trien?

22 02 2008

Alguns creiem en la necessitat de reciclar. Alguns ens esforçam per separar els residus. Alguns intentam reduir la quantitat que en generam. Alguns feim autèntica màgia per treure, només un dia a la setmana, la matèria de rebuig. Tots pagarem més imposts perquè es faci la recollida selectiva porta a porta. Per sort per els nostres hereus, de cada dia en som més.

 

 

D’altres només en parlen, de reciclatge. Ho mesclen tot: paper, plàstic, matèria orgànica. Cada dia n’augmenten la quantitat generada. La màgia la fan amb grans forns: cendres i fums tòxics; tot ben cremat. Tenen assessors mediambientals per a dissenyar agendes que mai aplicaran. Projecten edificis públics amb criteris únicament econòmics. Apugen els imposts i s’omplen la boca, cada vegada que arriben eleccions, dient que els abaixaran – aquest és el veritable miracle dels pans i dels peixos: menys imposts a canvi de més serveis, de més personal de neteja, de més brigadistes, de més … ?- . Maten les herbes dels carrers i camins amb potents herbicides. No ens asseguren una aigua de qualitat.

 

Al nostre equip de govern PP-UM, en quin grup l’encabiries?

 

mercat1.jpg





El corralet popular del Dimecres.

19 02 2008

Durant dos anys, 2006 i 2007, Natura Parc ha gestionat i explotat el servei del mercat d’animals vius a Sineu, arran d’una concessió que es va tramitar a través del Ple de l’Ajuntament i per la qual Natura Parc rebia 30.000 euros anuals a través de l’Institut d’Estratègia Turística de les Illes Balears (INESTUR) de la conselleria de Turisme.

A partir d’enguany, l’Ajuntament ha revocat aquesta concessió, segons el regidor del mercat, per un incompliment del servei per part de Natura Parc. El fet és que aquesta revocació no ha estat acordada a través del Ple, sinó que ha estat una decisió unilateral de l’equip de govern.

Malgrat això, des de gener d’enguany hi ha exposició d’animals vius cada dimecres sense haver tramitat cap nova concessió pública. Mentrestant se segueix rebent, segons informació del batle, l’aportació de 30.000 euros d’INESTUR.

Per altra banda, l’anterior concessionària també es feia càrrec del servei d’informació turística a través del seu personal contractat (curiosament, fins el mes de novembre de 2007 fou el regidor del mercat, Pere Joan Jaume Florit, qui estava contractat per Natura Parc per aquest servei). Des de gener d’enguany hi ha una nova persona, el nom de la qual figura a les darreres llistes electorals del PP de Sineu, que s’ocupa d’aquest servei d’informació turística, sense saber com ni qui l’ha contractada.

En el darrer ple ordinari del mes de gener, Sineuers Independents vàrem reclamar que la nova concessió pública del servei del mercat d’animals vius i la contractació de personal per atendre la informació turística han de seguir el tràmits administratius oportuns per a garantir la publicitat i la transparència.





Demanam control durant l’execució de les obres.

7 02 2008

En el darrer Ple ordinari de dia 28 de gener, vàrem fer un prec a l’equip de govern (PP-UM), demanant-li que dugui a terme un control tècnic durant l’execució de les obres de reforma o nova construcció que s’estan realitzant al nucli urbà del poble, ja que aquest control o inspecció només existeix en la visita final per concedir el final d’obra, la qual cosa fa que, si es detecten irregularitats que no s’adapten al projecte bàsic i d’execució presentat a l’Ajuntament, sigui difícil i més costós arreglar-les. En canvi, en una inspecció tècnica en la fase d’execució, si es detecten irregularitats respecte al projecte bàsic i d’execució presentat a l’Ajuntament, la rectificació és més factible i menys costosa.

A més, tampoc hi ha cap control de compliment de les normes de seguretat, ja que, entre d’altres, no hi ha cap tipus de senyalització nocturna d’aquestes obres, amb el corresponent perill que això suposa per als vianants o vehicles que circulen arran d’aquestes obres.

Per ajudar a aquesta inspecció tècnica durant l’execució de les obres, hem demanat també que es confeccioni una base de dades amb totes les llicències d’obra en vigor amb el seu període d’execució i de pròrroga si és el cas. Actualment no es du cap base de dades de les llicències d’obra concedides.





Sineuers independents dóna suport a la candidatura d’”Unitat per les Illes”

1 02 2008

180x150.jpgSineuers Independents decidí, a la darrera assemblea, que donarà suport a la candidatura UNITAT PER LES ILLES a les properes eleccions a les corts espanyoles.

Sineuers Independents sempre ha valorat positivament les iniciatives unitàries tant del nacionalisme com de l’esquerra, ja que des del 1979 és el leit motiv de l’existència d’aquesta agrupació d’electors.

Sineuers Independents confiam en UNITAT PER LES ILLES com a candidatura a la qual han donat suport diferents partits tant d’àmbit insular (Entesa per Mallorca, UM, Esquerra-illes, PSM-Entesa, els Verds de Menorca) com diversos partits independents d’àmbit municipal. Més enllà de quins són els partits que tenen representants a les llistes, en valoram la resposta comuna del nacionalisme insular davant d’un panorama decebedor, per la manca de compromís amb les illes Balears i Pitiüses dels fins ara diputats al Congrés.

Conscients que la mobilització dels votants propers i dels desencantats amb les propostes del PP i del PSOE serà clau, i de les dificultats que suposa, Sineuers Independents es proposa de prendre part en la campanya fent arribar al nostre poble el missatge de la necessitat que té el nostre país de fer-se sentir davant Espanya. Un finançament just pel que aportam i alhora solidari, més poder de decisió en els temes que especialment ens afecten (aeroports, immigració, relacions amb la UE…), compromís de l’estat en la defensa i promoció de la cultura catalana a tot el territori sense excepció (emissions en llibertat de TVV, TVC i IB3, presència a l’administració de Justícia, etc.), reconeixement de les nacions que engloba l’Estat espanyol; tot això no serà possible si les illes no es posen en boca dels polítics espanyols, a l’avantguarda, com fan Catalunya i el País Basc (i ja comencen a fer les Canàries, Galícia, Navarra i l’Aragó), i no es fonen dins grups parlamentaris, ofegades pel vot disciplinari.