Dilluns dia 30, a les 20,00 h. a l’Ajuntament hi ha Ple ordinari amb els següents punts:
1.- moció sobre guarda i custòdia compartida.
2.- modificació de les ordenances municipals de l’escoleta, piscina, tennis i escola de música (pujada de tarifes).
3.- pressupost municipal del 2012
Després hi ha el torn de precs i preguntes.
El poeta menorquí Ponç Pons escriu un article al Diari Ara amb aquest títol sobre l’actual debat lingüístic a la nostra terra. Ponç Pons ens recorda en aquest article que l’any 1983, l’aleshores president del govern, Leopoldo Calvo-Sotelo, va argumentar: “Hay que fomentar la emigración de gentes de zonas de habla castellana a Cataluna y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta”.
També recorda el que va dir Alfonso Guerra: “Nos preocupa más el nacionalismo catalán que el terrorismo vasco, pues resulta más peligroso para la vertebración de España una sociedad civil cohesionada que un grupo reducido de metralletas”.
Ponç Pons sentencia que “Decretar que la nostra llengua no és necessària a ca nostra, a les illes Balears, és propiciar la seva agonia, relegar-la a pur destorb”.
El debat sobre la llengua és des del minut 20 fins el 35.
Encara haurem de donar gràcies a la crisi! En tenir doblers ho arrasaran tot.
Com a mínim, tres regidors del PP de Sineu – Pedro Juan, Antonio i Maribel- combreguen amb aquestes tesis, segons es dedueix de la seva votació en el darrer Ple:
Les al·legacions contra la modificació de la LLei de Funció Pública que lleva el català com requisit i modifica la LLei de Normalització lingüística s’han aprovat per 8 vots a favor (Convergència, SI, PSOE i Tomeu Mulet i Antònia Salas del PP) i 3 vots en contra (Pedro Juan, Antonio i Maribel)
Segons conta el Diari de Balears, Nieves Luján García va dir, durant el ple, a un regidor d’Esquerra Oberta que (ho va dir en castellà, perquè suposam que no s’ha volgut integrar a la terra que l’ha acollida): “Permet que defensis el mallorquí, que és la teva llengua materna, però deixa de parlar en català, que no és la teva llengua”.
Deu ser una ferma defensora que cada comunitat autònoma tengui la seva pròpia llengua: a ambdues Castelles el castellà, a Andalussia l’andalús, a Madrid el madrileny, a Extremadura l’extremeny, a Múrcia el murcià… Si és així, tot i la seva incultura, al manco tendria una certa coherència en el seu pensament. Si no és així, és que menysprea la nostra llengua.
Nieves Luján García (PP) és la regidora d’Educació i Cultura de Bunyola
Des del Decret de Nova Planta de Felip V el 1715, hem suportat atacs contra la nostra llengua. Aquests atacs han estat planificats i duts a terme a través de diferent normativa, lleis i ordres, per ser imposats a la població illenca. Després del Decret de Nova Planta, que prohibia l’ús del català en la vida institucional i oficial de les Illes Balears, hi va haver un altre decret el segle XIX que castigava als alumnes que xerraven el català a l’escola. Després va venir la dictadura franquista que també, a cop de decrets, va prohibir l’ús de la nostra llengua en la vida pública (és per això que la majoria de la gent d’aquí només sap escriure el castellà però xerra el català). Ara, és el Partit Popular que vol fer prescindible la llengua pròpia d’aquestes terres illenques, modificant Lleis que havien gaudit del màxim consens polític a l’hora de la seva aprovació.
Però també és cert, que malgrat tanta normativa en contra des de fa quasi tres segles, la llengua catalana ha seguit viva, gràcies a la gent d’aquesta terra que ha seguit usant-la i fent-la respectar.
No hem de ser nosaltres, idò, els que hem de defallir en aquesta cursa de resistència. Hem de saber que no seran les lleis i les imposicions les que mataran la nostra llengua sinó nosaltres mateixos si deixam d’usar-la. Per això, cal militància quotidiana en l’ús de la llengua catalana, no girant la llengua quan xerram amb un castellanoparlant que resideix a les Illes o per telèfon quan ens truquen companyes comercials o quan ens atenen en els serveis públics (sanitat, cossos i forces de seguretat,…). Hem de poder i voler viure en català les 24 hores del dia. Fer-ho, només depèn de nosaltres, de ningú més.
Hem de seguir jugant al torcebraç de la llengua.
I Sineu?
Sineu apareix en el grup d’aquelles poblacions on la desocupació ha crescut més: Costitx, amb 94 afectats, que implica un augment del 32,3%, Mancor de la Vall, amb 92 desocupats i una pujada del 31,4%, i Sineu, on l’atur s’eleva un 30,8% fins a afectar a 263 habitants. Sant Joan es queda molt a prop, amb un augment del 29,2%, fins arribar als 128 desocupats.
Tal volta l’equip de govern – Partit Popular i Convergent – podria començar a moure’s. Algunes idees:
Sí, són alguns punts del seu programa electoral ( gramàtica i ortografia incloses). Posar tot això en marxa i aconseguir que ho fes gent de Sineu, reduiria considerablement l’atur del poble. De moment, res de res, … i ja en tornarem a parlar el 2015, perquè això són els programes electorals del PP, cartes als reis.
Dia 31 de desembre se celebra, des del segle XIII, la Festa de l’Estendard, que ha esdevingut Diada Nacional de Mallorca en el sentir de molts de mallorquins. A Sineu es rememora aquesta data amb un acte organitzat per l’Obra Cultural Balear:
DIVENDRES 30
a les 19.00h, a la placeta de Sant Marc
FESTA DEL 31 DE DESEMBRE
FESTA DE L’ESTENDARD
Com cada any, la delegació sineuera de
l’Obra Cultural Balear organitza un acte
commemoratiu de l’arribada de la nostra
cultura a Mallorca
Hi actuarà el Cor Parroquial de Sineu.
En acabar, xocolata amb coques per a
tothom.
Organitza OCB-Sineu
Sineuers Independents vos desitjam que vegeu la llum dins tanta obscuritat i que aquesta llum ens ajudi a reflexionar per ser persones més crítiques, responsables, solidàries i reflexives.
Molts anys i molta llum.
Això ja no és la màgia de la caiguda de les fulles seques que fa ganes trepitjar-les perquè fan renou. Això és la barreja de la fi de la tardor amb els plàstics i papers que tothom tira i que ningú retira. Això és, simplement, brutor. Tanmateix, ja forma part del dia a dia i ens hi hem acostumat: fins on pot arribar la degradació humana!!.
El govern autonòmic ja ha decidit que els més rics de les Illes, que tenen un patrimoni superior als 700.000 €, no tributin per l’impost de Patrimoni. Aquest impost està cedit a les comunitats autònomes. A través d’un Decret Llei publicat al BOIB de dia 6 de desembre, de mesures tributàries urgents, s’estableix una bonificació del 100% de la quota.
Això suposa que es deixin d’ingressar uns 29 milions d’euros anuals que podrien servir per eixugar el dèficit de l’administració autonòmica. Però el govern de Bauzá ha decidit que l’única via per reduir el dèficit és minvant les despeses: a sanitat, a educació, a serveis socials, a les retribucions dels empleats públics.
Tanmateix, això és el que ha votat la majoria i el que anirem recollint.
Dilluns dia 28, a les 20,00 h. hi ha Ple ordinari. Es debatran dues mocions, una nostra per reprovar les despeses del batle en menjars i benzina i l’altra de Convergència per demanar un millor finançament cap els Ajuntaments. Després hi haurà el torn obert de paraula.
Aquí teniu les declaracions que va fer José Ramón Bauzá el mateix dia de les votacions:
La Llei electoral diu en el seu article 144:
“Artículo 144. Delitos en materia de propaganda electoral.
1. Serán castigados con la pena de prisión de tres meses a un año o la de multa de seis a veinticuatro meses quienes lleven acabo alguno de los actos siguientes:
I l’article 50.4 diu: “Se entiende por Campaña Electoral, a efectos de esta Ley, el conjunto de actividades lícitas llevadas a cabo por los candidatos, partidos, federaciones, coaliciones o agrupaciones en orden a la captación de sufragios.”
 | ÒscarAzAl on El trilingüisme de l’equ… |
 | Joan Ferriol on Per què en Pere Joan? |
 | caflabiol on Pacte “econòmic”… |
 | munar on Twins |
 | 31 de desembre. Diad… on 31desembre 2010 |
|
